Interès pels altres

 

                Interès pels altres

 

 

Dilluns

 

Observarem aquesta imatge:

 

-      Què us suggereix?

-      Per què creieu que està relacionat amb l’interès per les altres persones?

 

 

Dimarts

 

Visualitzarem aquest vídeo.

https://youtu.be/D17kSztOXDA

 

Un copvisualitza tpreguntarem als alumnes de 6è perquè creuen que està relacionat amb pensar i tenir interès pels altres?

 

Vosaltres haguessiu fet el mateix?

 

Dimecres

 

Farem una petita dinàmica de classe. Un dels alumnes explicarà alguna cosa que per ell/a li sembla important. Per exemple: que se li ha mort la mascota. Els altres li faran preguntes i intentaran donar-li recolzament i suport.

 

 

Dijous

 

Observarem aquesta imatge:

 

-      Què us suggereix?

-      Per què creieu que està relacionat amb l’interès per les altres persones?

-      Us heu trobat alguna vegada amb un company/a que tingués un problema i l’heu ajudat?

 

 

 

 

 

 

Divendres

 

Per acabar la setmana tenim aquesta preciosa cançó que ens serveix per pensar en les persones que més estimem.

 

SinéadO'Connor - Nothing Compares 2U [OfficialMusic Video]

 

https://youtu.be/0-EF60neguk

 

 

 

 

Comiat / agraïment

                                      Dilluns

Escoltar la següent cançó de comiat de Lluís Llach.

Que tinguem sort-Lluís Llach                    3,54

  Dimarts

Comentar la següent imatge sobre el sentir-se agraït pel què tenim i no trist pel que no tenim.

                                        Dimecres

Escoltar la següent cançó de comiats i records de la Oreja de Van Gogh.

La Playa-letra                      4,07

                                       Dijous

Dinàmica de grup on els nens i nenes que ho vulguin, poden comentar quin ha estat el vídeo, conte, imatge o activitat que més els ha agradat en aquests Bons Dies d’aquest curs i perquè.

                                   Divendres    

Tancar el curs pel que fa als Bons Dies, comentant entre ells per a què hem fet aquesta activitat, si els ha agradat o no. I per a què els ha servit.

Donar un paperet a cada nen i què escriguin una paraula per definir el conjunt dels bons dies de tot l’any.

Servei

                                      Dilluns

Explicar a la classe el següent conte sufí que parla d’un mestre i els seus deixebles i el missatge que hi ha amagat:

“Hi havia una vegada un mestre conegut per la seva saviesa, què sempre explicava les lliçons mitjançant contes que feien pensar molt als alumnes i s’havien d’esforçar molt en la resolució dels mateixos.

Un dia en acabar la seva classe, un alumne li va recriminar aquest fet i que de vegades no parlava clar i deixava als alumnes pensant en les seves paraules i els seus contes misteriosos.

El mestre se’l va mirar i li va dir:

-Tens raó, per fer les paus et donaré aquest préssec ben sucós per compensar-te.

El seu deixeble complagut va estar d’acord i li va anar a agafar el préssec.

Llavors el mestre li va dir:

-Te’l pelaré i te’l rentaré perquè no tinguis molèsties.

El seu deixeble va estar d’acord.

-Te’l tallaré amb el ganivet per evitar-te molèsties.

El seu alumne va fer que si amb el cap.

-I te’l mastegaré per no fer-te malbé les dents.

El seu alumne se’l va mirar i el mestre li digué.

-Els contes que explico serveixen perquè hagis de pensar, si t’ho faig tot i t’ho dono mastegat no aprendràs cap lliçó. Ho entens?

El seu alumne li va donar la raó i va marxar una mica avergonyit, però amb la lliçó ben apresa.”

Dimarts

Observar i comentar la següent imatge a partir del valor del servei.

Dimecres

Veure el vídeo sobre a què dedica la seva vida en Pere Casaldàliga, un home d’església què està al costat dels més pobres sense terra al Brasil.

                                   Dijous

Aquesta cançó té un protagonista, qui fou assassinat fa quaranta i pico anys a Memphis: el pastor protestant Martin Luther King. En Bono i els U2 volen retre homenatge a aquest lluitador pels drets humans (altrament dit Regne de Déu per al protagonista de la cançó) posant-lo en paral·lel amb el seu ideal de persona humana realitzada, la que estima: Jesús de Natzaret.

Pride ( In the name of love) Subtitulos en Español            4,14

                                   Divendres

Escoltar la següent cançó de Michael Jackson i alguns artistes dedicada a una causa solidària com és la fam a l’Àfrica.

Michael Jackson we are the world subtitulado en ingles i español 6,30

Empatia

                                      Dilluns

Escoltar la següent cançó de la marató de TV3 i comentar-la.

TV3 La marató-Videoclip de “Ja surt el sol”.

                                         Dimarts

Comentar amb tot el grup la següent imatge sobre l’empatia:

 

                                         Dimecres

Escoltar la següent cançó de la marató de TV3, dedicada a tots els nens i nenes malalts i que lluiten amb força i coratge per superar una malaltia. Pensem com es poden sentir i intentem posar-nos en la seva pell.

                                          Dijous

Explicar el conte del mercader avariciós i veure quin és el missatge amagat què ens vol donar a conèixer.

“Hi havia una vegada un carnisser que tenia una parada al mercat. Tenia unes botifarres molt oloroses i bones.

 Cada matí, un jove venia fins a la seva parada i olorava embadalit tots els embotits i s’imaginava què faria si tingués diners i se les pogués menjar.

El mercader cansat de veure el jove a la seva parada el va portar davant del jutge reclamant-li diners per olorar les seves botifarres.

El jutge va mirar-se seriosament el mercader, va treure unes monedes de plata de la seva butxaca i les va llençar sobre la taula, les monedes van dringar sorollosament.

El jutge va dir:

-Si li reclames a aquest jove diners per olorar les teves botifarres, amb el so d’aquestes monedes, donat per pagat.”

“De vegades ens hem de posar a la pell dels altres i pensar en les seves necessitats.”

Divendres

Comentar la següent frase entre tots:

“La empatía es la capacidad de pensar y sentir la vida interior de otra persona como si fuera la propia”.
—Heinz Kohut.

Sensibilitat

                 Dilluns

Comentar la següent imatge sobre la sensibilitat:

                                  

                                       Dimarts

Escoltar la següent cançó i demanar als alumnes que l’escoltin i quins sentiments o sensacions els desperta.

Amelie-La valse d’amelie                       2,26

                                      Dimecres

Comentar el següent còmic on s’exposa la sensibilitat i la forma de pensar d’una persona davant d’una discapacitat:

  Dijous

En silenci observar les imatges i expressar quin sentiment et desperta tot escoltant la música.

Divendres

En silenci observar les imatges i expressar quin sentiment et desperta tot escoltant la música.

Enya-Only time( video)   3,42

Creativitat

Dilluns

Recomanació d’un llibre de Sebastià Sorribes per llegir-lo a casa, “El viatge al país dels Lacets”.

Aquesta és l’aventura d’uns nois i noies primitius i la seva creativitat per sobreviure en un món tan hostil i primitiu.

Us imagineu la selva que hi devia haver en el mesolític on ara hi ha el Passeig de Gràcia de Barcelona? I la tartera que calia grimpar per arribar al peu de la talaia del Tibidabo? Aquesta és, doncs, la situació en emprendre aquest viatge al país dels lacets. La Bora, en Piru i els seus amics són els protagonistes de l'aventura dels més primitius nois i noies barcelonins, molt abans que els laietans entrin a les pàgines de la prehistòria de la ciutat. 

Una imatge de la portada del llibre, es pot suggerir abans de veure la portada, com se la imaginen els nens, i després veure qui l’ha encertat:

                                   Dimarts

Comentar el següent poema de Salvador Espriu “Les roses recordades”.

LES ROSES RECORDADES

Recordes com ens duien
aquelles mans les roses
de sant Jordi, la vella
claror d’abril? Plovia
a poc a poc. Nosaltres,
amb gran tedi, darrera
la finestra, miràvem,
potser malalts, la vida
del carrer. Aleshores
ella venia, sempre
olorosa, benigna,
amb les flors, i tancava
fora, lluny, la sofrença
del pobre drac, i deia
molt suaument els nostres
petits noms, i ens somreia.

Salvador Espriu: “Les ombres, el riu, el somni perdut”, d’El Caminant i el Mur (1954)

Dimecres

Visualitzar la següent imatge del pintor Joan Miró, un dels més creatius i abstractes i pensar què suggereix a cada nen.

                                   Dijous

Escoltar la cançó de la banda sonora de “Gladiator”, en concret la cançó “Now we are free” i pensar què els suggereix independent de les imatges que vegin. On ens hem imaginat què érem o en quina situació ens trobem.

                                   Divendres

Veure aquesta pintura de Dalí, un altre dels artistes catalans més creatius i pensar què els suggereix.

Senzillesa

 Dilluns

Comentar la següent frase relacionada amb el valor de la senzillesa:

“El més ric és aquell que disfruta de tot el que té, no el que ho té tot”.

                                               Dimarts

Escoltar l’audició del canon de Pachelbel i preguntar als nens i nenes què els suggereix.

Pachelbel-Canon in D major. Best version               6,16

                                               Dimecres

Explicar als nens i nenes un conte amb un missatge amagat.

“La cotorra xerraire”.

La Cotorreta parlava tant que feia agafar mal de cap a tothom. Sempre estava parlant dels seus problemes i d’ella mateixa. Els altres habitants de la zona van reunir-se per pensar què podien fer per alliberar-se d’aquell turment.

I fou la senyora Zebra qui va tenir la millor idea: van regalar un mirall a la Cotorreta, i des d’aleshores no para de parlar amb ella mateixa sobre els seus problemes”.

“ Sigues senzill i pregunta pels problemes dels altres, no parlis sempre de tú mateix, si ho fas la gent et pot avorrir”.

                                   Dijous

Comentar amb la classe què els suggereix la imatge de la noia amb dues cares. Senzillesa, hipocresia, dues cares....

Divendres

Comentar la següent imatge sobre la senzillesa:

 

Generositat

                                            Dilluns

Explicar el següent conte amb un missatge amagat:

“Les llebres i la papallona”.

Una papallona va caure en una bassa amb risc d’ofegar-se. Un talp que era a la vora va començar a cridar i demanar ajuda a una elegant llebre que passava per allà.

-Em sap greu, no puc ajudar- va dir ella-. Si em poso a la bassa m’embrutaré.

Després va passar un altra llebre, més aviat lletja i ossuda, que sí que  va fer cas al talp i va ajudar la papallona sense que el preocupés haver de posar-se a la bassa.

El seu gest va convertir-la en la més bonica...de cor de totes les llebres d’aquell bosc.

“No siguis presumit i sigues generós amb els teus amics quan et necessiten”.

                                   Dimarts

Visualitza el següent video sobre el valors que s’han de tenir per ser voluntari.

                                   Dimecres

Avui us recomanarem un llibre per llegir-lo ja què parla de la generositat d’una colla de nens i nenes amics davant la malaltia d’un dels seus companys. Aquest llibre és “El zoo d’en Pitus”.

El llibre tracta d'uns nens que volen ajudar a un dels seus amics que està malalt del cor i es diu Pitus.
Volen fer un zoo per ajudar-lo i guanyar diners per poder anar a un metge molt famós de Suïssa. Al final ho aconsegueixen i en Pitus torna sa i estalvi.

Aquí tenim una imatge sobre el llibre de l’autor Sebastià Sorribas:

                                   Dijous

Comentar la següent imatge dels dos nens petits compartint un iogurt:

                                   Divendres

Comentar la següent frase amb els companys i companyes sobre la generositat:

“La generositat no és compartir amb un pidolaire un tros de pa que t’ha sobrat, sinó en compartir-lo quan tens tanta gana com ell”.

Constància

Dilluns

Comentar amb els nens i nenes de la classe la següent frase:

“Hi ha una força motriu més poderosa que el vapor, l’electricitat i l’energia atòmica. Aquesta força és la voluntat”.

Albert Einstein.

Dimarts

Visualitzar el següent vídeo del cantant Macaco amb els nens malalts de càncer de l’Hospital de Sant Joan Déu.

Seguiremos-Hospital Sant Joan de Déu y macaco          3,48

                                   Dimecres

Comentar la següent frase dedicada a la constància i la paciència.

“La paciència és un arbre d’arrels amargues però de fruits dolços”.

Proverbi Persa.

                                   Dijous

Visualitzar el següent vídeo del grup català Sopa de Cabra.

Sopa de Cabra- Els teus somnis                       3,56

                                    Divendres

Comentar què suggereix als nens la imatge de la gota d’aigua, referida al valor de la constància.

Participació / prejudicis

                                                        Dilluns

Explicar el següent conte amb un missatge amagat:

“Les potes d’un elefant”.

El mico, assegut en un pupitre, mira al voltant i es fixa en el seu company, un elefant enorme.

Es pregunta com s’ho farà per recollir el llapis amb aquelles potes tan grosses.

Però quan el mestre els diu que escriguin el seu nom en un full, l’elefant ho fa agafant el llapis amb la trompa. I el mico creia que ell era més hàbil que el seu company! Però si escriu pitjor que ell!.

“Les aparences enganyen”

                                                           Dimarts

Visualitzar el vídeo sobre un jugador de bàsquet amb trets autistes, encarregat del material del seu equip de l’institut i el seu debut com a jugador:

Dimecres

Llegir i comentar la següent història.

“Els dos crancs”.

Un cranc gros i vell i un altre de més petit i jove sortien sovint junts a passejar.

Anaven per la platja despertant l’admiració de tothom.

Però un dia, el vell va veure que el seu company caminava de costat. Quina vergonya anar amb aquest tanoca!

-Perquè no camines com tots els crancs, babau!- va increpar-lo.

Però l’altre no va dir res, i va limitar-se a somriure intel·ligentment, però no sabia que el seu amic, sense adonar-se’n, també caminava de costat.....com tots els crancs!!

“No convé criticar els defectes dels altres, perquè segurament també els tenim nosaltres”.

Dijous.

Imatge sobre els prejudicis:

Divendres.

Comentar el conte i trobar el missatge amagat:

“Els llençols bruts dels veïns”

Com cada matí, la Pepa i en Joan es lleven i en obrir la finestra del dormitori veuen els llençols bruts dels veïns del davant. La Pepa comenta:

-Mira què són bruts i deixats els veïns del costat, darrerament sempre tenen els llençols bruts.

Uns dies més tard en llevar-se veuen que els llençols dels veïns són d’un blanc radiant.

-Avui els veïns han fet bugada, tenen els llençols nets.

El seu marit se la mira i respon, me n’he adonat què els bruts i deixats potser no són els veïns, els seus llençols sempre han estat blancs. Som nosaltres que teníem els vidres bruts.

Prudència

Dilluns

Explicar el mite del rei Mides en castellà i parlar sobre el què us suggereix.

Érase una vez un rey muy rico cuyo nombre era Midas. Tenía más oro que nadie en todo el mundo, pero a pesar de eso no le parecía suficiente. Nunca se alegraba tanto como cuando obtenía más oro para sumar en sus arcas. Lo almacenaba en las grandes bóvedas subterráneas de su palacio, y pasaba muchas horas del día contándolo una y otra vez.

Midas tenía una hija llamada Caléndula. La amaba con devoción, y decía: "Será la princesa más rica del mundo". Pero la pequeña Caléndula no daba importancia a su fortuna. Amaba su jardín, sus flores y el brillo del sol más que todas las riquezas de su padre. Era una niña muy solitaria, pues su padre siempre estaba buscando nuevas maneras de conseguir oro, y contando el que tenía, así que rara vez le contaba cuentos o salía a pasear con ella, como deberían hacer todos los padres.

Un día el rey Midas estaba en su sala del tesoro. Había echado la llave a las gruesas puertas y había abierto sus grandes cofres de oro. Lo apilaba sobre mesa y lo tocaba con adoración. Lo dejaba escurrir entre los dedos y sonreía al oír el tintineo, como si fuera una dulce música. De pronto una sombra cayó sobre la pila del oro. Al volverse, el rey vio a un sonriente desconocido de reluciente atuendo blanco. Midas se sobresaltó. ¡Estaba seguro de haber atrancado la puerta! ¡Su tesoro no estaba seguro! Pero el desconocido se limitaba a sonreír.

- Tienes mucho oro, rey Midas -dijo. "Sí -respondió el rey-, pero es muy poco comparado con todo el oro que hay en el mundo." "¿Qué? ¿No estás satisfecho?" -preguntó el desconocido. "¿Satisfecho? -exclamó el rey-. Claro que no. Paso muchas noches en vela planeando nuevos modos de obtener más oro. Ojalá todo lo que tocara se transformara en oro." "¿De veras deseas eso, rey Midas?". "Claro que sí. Nada me haría más feliz." "Entonces se cumplirá tu deseo. Mañana por la mañana, cuando los primeros rayos del sol entren por tu ventana, tendrás el toque de oro."

Apenas hubo dicho estas palabras, el desconocido desapareció. El rey Midas se frotó los ojos. "Debo haber soñado -se dijo- , pero qué feliz sería si eso fuera cierto". A la mañana siguiente el rey Midas despertó cuando las primeras luces aclararon el cielo. Extendió la mano y tocó las mantas. Nada sucedió. "Sabía que no podía ser cierto", suspiró. En ese momento los primeros rayos del sol entraron por la ventana. Las mantas donde el rey Midas apoyaba la mano se convirtieron en oro puro. "¡Es verdad! -exclamó con regocijo-. ¡Es verdad!".

Se levantó y corrió por la habitación tocando todo. Su bata, sus pantuflas, los muebles, todo se convirtió en oro. Miró por la ventana, hacia el jardín de Caléndula. "Le daré una grata sorpresa", pensó. Bajó al jardín, tocando todas las flores de Caléndula y transformándolas en oro. "Ella estará muy complacida", se dijo.

Regresó a su habitación para esperar el desayuno, y recogió el libro que leía la noche anterior, pero en cuanto lo tocó se convirtió en oro macizo. "Ahora no puedo leer -dijo-, pero desde luego es mucho mejor que sea de oro". Un criado entró con el desayuno del rey. "Qué bien luce -dijo-. Ante todo quiero ese melocotón rojo y maduro." Tomó el melocotón con la mano, pero antes que pudiera saborearlo se había convertido en una pepita de oro. El rey Midas lo dejó en la bandeja. "Es precioso, pero no puedo comerlo", se lamentó. Levantó un panecillo, pero también se convirtió en oro. 

En ese momento se abrió la puerta y entró la pequeña Caléndula. Sollozaba amargamente, y traía en la mano una de sus rosas." ¿Qué sucede, hijita?", preguntó el rey. "¡Oh, padre! ¡Mira lo que ha pasado con mis rosas! ¡Están feas y rígidas!". "Pues son rosas de oro, niña. ¿No te parecen más bellas que antes?". "No -gimió la niña-, no tienen ese dulce olor. No crecerán más. Me gustan las rosas vivas". "No importa -dijo el rey-, ahora toma tu desayuno". Pero Caléndula notó que su padre no comía y que estaba muy triste. "¿Qué sucede, querido padre?", preguntó, acercándose. Le echó los brazos al cuello y él la besó, pero de pronto el rey gritó de espanto y angustia. En cuanto la tocó, el adorable rostro de Caléndula se convirtió en oro reluciente. Sus ojos no veían, sus labios no podían besarlo, sus bracitos no podían estrecharlo. Ya no era una hija risueña y cariñosa, sino una pequeña estatua de oro. El rey Midas agachó la cabeza, rompiendo a llorar. "¿Eres feliz, rey Midas?", dijo una voz. Al volverse, Midas vio al desconocido. "¡Feliz! ¿Cómo puedes preguntármelo? ¡Soy el hombre más desdichado de este mundo!", dijo el rey. "Tienes el toque de oro -replicó el desconocido-. ¿No es suficiente?". El rey Midas no alzó la cabeza ni respondió. "¿Qué prefieres, comida y un vaso de agua fría o estas pepitas de oro?". El rey Midas no pudo responder. "¿Qué prefieres, oh rey, esa pequeña estatua de oro, o una niña vivaracha y cariñosa?". "Oh, devuélveme a mi pequeña Caléndula y te daré todo el oro que tengo -dijo el rey-. He perdido todo lo que tenía de valioso." "Eres más sabio que ayer, rey Midas -dijo el desconocido-. Zambúllete en el río que corre al pie de tu jardín, luego recoge un poco de agua y arrójala sobre aquello que quieras volver a su antigua forma. El rey Midas se levantó y corrió al río. Se zambulló, llenó una jarra de agua y regresó deprisa al palacio. Roció con agua a Caléndula, y devolvió el color a sus mejillas. La niña abrió los ojos azules. Con un grito de alegría, el rey Midas la tomó en sus brazos. Nunca más el rey Midas se interesó en otro oro que no fuera el oro de la luz del sol, o el oro del cabello de la pequeña Caléndula. 

FIN

Justícia

Dilluns

Audició de la cançó de música clàsica, que pertany a la banda sonora de la llista de Schinder. Pel·lícula que parla d’un empresari alemany que va salvar moltes persones jueves de morir sota el règim nazi. Al acabar l’audició es pot preguntar què els ha suggerit la cançó.

B S O La lista de Shindlers             4, 16

                                                      Dimarts

Comentar la següent imatge sobre la justícia.

                                                   Dimecres

Explicar el següent conte sobre la justícia:

Había una vez un poderoso rey que tenía tres hijos. Dudando sobre quién debía sucederlo en el trono, envió a cada uno de ellos a gobernar un territorio durante cinco años, al término de los cuales deberían volver junto a su padre para mostrarle sus logros.
Así marcharon los tres, cada uno a su lugar, alegres por poder ejercer como reyes. Pero al llegar descubrieron decepcionados que tan sólo se trataba de pequeñas villas con un puñado de aldeanos, en las que ni siquiera había un castillo.
- Seguro que a mis hermanos se les han dado reinos mayores, pero demostraré a mi padre que puedo ser un gran rey - se dijo el mayor. Y juntando a los pocos habitantes de su villa, les enseñó las artes de la guerra para formar un pequeño ejército con el que conquistar las villas vecinas. Así, su pequeño reino creció en fuerza y poder, y al cabo de los cinco años había multiplicado cien veces su extensión. Orgulloso, el joven príncipe reunió a aquellos primeros aldeanos, y viajó junto a su padre.
- Seguro que a mis hermanos se les han dado reinos mayores; sin duda mi padre quiere probar si puedo ser un gran rey - pensó el mediano. Y desde aquel momento inició con sus aldeanos la construcción del mayor de los palacios. Y tras cinco años de duro trabajo, un magnífico palacio presidía la pequeña aldea. Satisfecho, el joven príncipe viajó junto a su padre en compañía de sus fieles aldeanos.
- Seguro que a mis hermanos se les han dado reinos mayores, así que la gente de esta aldea debe de ser importante para mi padre - pensó el pequeño. Y resolvió cuidar de ellos y preocuparse por que nada les faltara. Durante sus cinco años de reinado, la aldea no cambió mucho; era un lugar humilde y alegre, con pequeñas mejoras aquí y allá, aunque sus aldeanos parecían muy satisfechos por la labor del príncipe, y lo acompañaron gustosos junto al rey.
Los tres hermanos fueron recibidos con alegría por el pueblo, con todo preparado para la gran fiesta de coronación. Pero cuando llegaron ante su padre y cada uno quiso contar las hazañas que debían hacerle merecedor del trono, el rey no los dejó hablar. En su lugar, pidió a los aldeanos que contaran cómo habían sido sus vidas.
Así, los súbditos del hijo mayor mostraron las cicatrices ganadas en sus batallas, y narraron todo el esfuerzo y sufrimiento que les había supuesto extender su reino. El hermano mayor sería un rey temible, fuerte y poderoso, y se sentían orgullosos de él.
Los súbditos del mediano contaron cómo, bajo el liderazgo del príncipe, habían trabajado por la mañana en el campo y por la tarde en la obra para construir tan magnífico palacio. Sin duda sería un gran rey capaz de los mayores logros, y se sentían orgullosos de él.
Finalmente, los súbditos del pequeño, medio avergonzados, contaron lo felices que habían sido junto a aquel rey humilde y práctico, que había mejorado sus vidas en tantas pequeñas cosas. Como probablemente no era el gran rey que todos esperaban, y ellos le tenían gran afecto, pidieron al rey que al menos siguiera gobernando su villa.
Acabadas las narraciones, todos se preguntaban lo mismo que el rey ¿Cuál de los príncipes estaría mejor preparado para ejercer tanto poder?
Indeciso, y antes de tomar una decisión, el rey llamó uno por uno a todos sus súbditos y les hizo una sola pregunta:
- Si hubieras tenido que vivir estos cinco años en una de esas tres villas, ¿cuál hubieras elegido?
Todos, absolutamente todos, prefirieron la vida tranquila y feliz de la tercera villa, por muy impresionados que estuvieran por las hazañas de los dos hermanos mayores.
Y así, el más pequeño de los príncipes fue coronado aquel día como el más grande de los reyes, pues la grandeza de los gobernantes se mide por el afecto de sus pueblos, y no por el tamaño de sus castillos y riquezas.

Dijous

Comenta les següents frases sobre la justícia:
“Quan un home demana justícia és que vol que li donin la raó”
Santiago Rossinyol
“L’Absolució del culpable és la pena del jutge”.
Publio Siro

Divendres

La rana Renata era la mejor cocinera de los pantanos y a su selecto restaurante acudían todas las ranas y sapos de los alrededores. Sus "moscas en salsa de bicho picante" o sus "alitas de libélula caramelizadas con miel de abeja" eran delicias que ninguna rana debía dejar de probar, y aquello hacía sentirse a Renata verdaderamente orgullosa.
Un día, apareció en su restaurante Sopón dispuesto a cenar. Sopón era un sapo grandón y un poco bruto, y en cuanto le presentaron los exquisitos platos de Renata, comenzó a protestar diciendo que aquello no era comida, y que lo que él quería era una buena hamburguesa de moscardón. Renata acudió a ver cuál era la queja de Sopón con sus platos, y cuando este dijo que todas aquellas cosas eran "pichijiminadas", se sintió tan furiosa y ofendida, que sin mediar palabra le arreó un buen sartenazo.

Menuda trifulca se armó. A pesar de que Renata enseguida se dio cuenta de que tenía que haber controlado sus nervios, y no dejaba de pedir disculpas a Sopón, éste estaba tan enfadado, que decía que sólo sería capaz de perdonarla si él mismo le devolvía el sartenazo. Todos trataban de calmarle, a sabiendas de que con la fuerza del sapo y la pequeñez de la rana, el sartenazo le partiría la cabeza. Y como Sopón no aceptaba las disculpas, y Renata se sentía fatal por haberle dado el sartenazo, Renata comenzó a hacer de todo para que le perdonara: le dio una pomada especial para golpes, le sirvió un exquisito licor de agua de charca e incluso le preparó.. ¡una estupenda hamburguesa de moscardón!
Pero Sopón quería devolver el porrazo como fuera para quedar en paz. Y ya estaban a punto de no poder controlarle, cuando aparecio un anciano sapo caminando con ayuda de unas muletas.
- Espera Sopón-dijo el anciano- podrás darle el sartenazo cuando yo te rompa la pata. Recuerda que yo llevo muletas por tu culpa.
Sopón se quedó paralizado. Recordaba al viejo que acababa de entrar. Era Sapiencio, su viejo profesor que un día le había salvado de unos niños gamberros cuando era pequeño, y que al hacerlo se dejó una de sus patas. Recordaba que todo aquello ocurrió porque Sopón había sido muy desobediente, pero Sapiencio nunca se lo había recordado hasta ahora...
Entonces Sopón se dio cuenta de que estaba siendo muy injusto con Renata. Todos, incluso él mismo, cometemos errores alguna vez, y devolver golpe por golpe y daño por daño, no hacía sino más daño . Así que, aunque aún le dolía la cabeza y pensaba que a Renata se le había ido la mano con el sartenazo, al verla tan arrepentida y haciendo de todo para que le perdonase, decidió perdonarle. Y entonces pudieron dedicar el resto del tiempo a reirse de la historia y saborear la rica hamburguesa de moscardón, y todos estuvieron de acuerdo en que aquello fue mucho mejor que liarse a sartenazos.