lunes, 4 de diciembre de 2017

Amabilitat

                                                        Dilluns

Comentar la següent frase.

“Si fem el bé per interès, serem astuts, però mai bons.”


                                                            Dimarts

Comentar la imatge que hi ha a continuació:





      
                                                Dimecres

Comentar el text:

TRACTE AMABLE
A l’escola ens coneixem tots; mestres, alumnes i personal de servei no som desconeguts. I no costa res saludar quan ens veiem al començament o al final del matí o de la tarda. No costa res, i és un detall d’amabilitat, de bon tracte. El que a vegades costa una mica més és fer servir paraules amables amb els altres, però s’ha de fer un esforç, encara que a vegades costi: a tothom ens agrada que ens tractin o que ens diguin paraules amb amabilitat. Saludar i usar paraules amables són senyals de “tractar bé a tothom”. “No hi ha res que animi i ajudi tant els altres com un tracte amable i ple d’amor”. La bona convivència en un grup depèn en gran part d’aquests senzills comportaments.


                                                            Dijous


Comentar amb els nens/es de la classe el següent anunci de la “Uefa Champions League” sobre el respecte i l’amabilitat referida en aquest cas al món de l’esport i el món del futbol.
Uefa respect commercial for Euro 2012                    0,31



                                                           Divendres


Explicar el següent conte sobre l’amabilitat amb la gent gran:
Temps era temps, hi havia un noi al que li deien Xavier que vivia a la Serra de marina, al Mas de Can Donadéu.
Amb ell vivien els seus avis materns en Pepet i na Blanqueta, pagesos i mestres de fer vi; els seus pares en Farriol i na Quimeta; i la seva germana petita Violant.
Era un jove que s’amargava la vida, pensant que podia haver nascut ric i a la ciutat Comtal, entre els palauets i gent de bé… Però la realitat era una altra, era fill de pagesos i no tenia més que la seva humil família a l’hora dels àpats. A en Xavier no li agradava gens compartir taula amb els seus avis, que eren grans i de tant en tant deien bestieses típiques de la seva edat:  ”Xavier, no t’has buscat una dona amb vint anys, i aviat et faràs vell i rondinaire… No et voldrà pas ningú”.
Ell sempre responia: “deixa’m estar vell pesat, i vés a pastar fang amb les teves espigues de blat, a treballar, a veure si un dia et quedes allà mig mort i deixes de tocar els nassos…”  La seva família, estava patint perquè si el noi no volia aprendre dels seus avis… Que en faria amb els seus pares quan fóssin grans?  El noi, no volia treballar, es passava el dia baixant al riu a tirar pedres a les ovelles que pasturaven tranquil·les, o a fer qualsevol cosa que no fos cavar la terra.
Un dia la seva àvia Blanqueta, caigué malalta al llit i dies després va morir.  Can Donadéu, va perdre tota aquella essència de família i l’avi i el pare van fugir muntanyes enllà amb l’arribada de la guerra. Els soldats van arribar al mas, i van començar a interrogar a la família Monràs per esbrinar quina postura tenien davant el conflicte polític. Van haver d’hostatjar-los cinc dies, i en tant poc de temps, els militars van adonar-se’n que en Xavi no s’estimava la seva família, que no s’estimava ningú…
-”Tu, jove! Apropa’t!”
-”Em diu a mi senyor?”
“Si, tu vindràs amb nosaltres cap a Madrid i després al port de Cadis, des d’allà te’n aniràs a fer les Amèriques i a treballar de soldat amb nosaltres. La teva família era revolucionària però es mereixien un respecte i tu no el vas tenir, aquest serà el teu càstig. ”
-”Però jo…  senyor, no vull deixar la meva família”.
-”Massa tard noi, vens a Madrid i després a Sevilla, ara te’n adonaràs del error que has comès tractant així a la teva família ”.
Mare  i  germana, començaren a plorar i a demanar que no se l’enduguessin al nou Món i que el deixessin a Catalunya.

Cosa que no fou possible… El noi ja era a bord de la nau, el vaixell marxava de la península i deixava tot el que ell es pensava que no estimava. Va rebre nombroses pallisses per ser fill de revolucionaris.

No hay comentarios:

Publicar un comentario